Sentir que tenim ales i que just tancar els ulls, en la penombre, volam suaument cap un castell, cap un bosc, cap un penyasegat…. cap a la cara obscura de la lluna.

Deixar-nos soprendre per la màgia dels contes des de la pròpia intimitat, des de l’emoció col.lectiva.

Compartir i compartir-nos a traves del contar. Perque algú, haurà d’obrir les finestres de l’escola i permetre que allà, tornem a debanar el cabdell amb els fillets i fillets que dia a dia texeixen amb les seves mans, el tapís que entrellaça fantasia i realitat (ESCOLA D'ESTIU 1.999)

A TRAVÉS DE LES TIC PODEM TOCAR ENCARA MÉS D'APROP LA MÀGIA DELS CONTES.

PODEM CREAR UN MÓN DE FANTASIA ON CADA FILLET I CADA FILLETA ÉS UN PERSONATGE DEL CONTE QUE CADA DIA ENTRE TOTS ANAM CREANT.

TENIR UN PERSONATGE VIRTUAL PERMET CREAR UNA HISTÒRIA QUE ANAM ELABORANT ENTRE TOTS, UN CONTE QUE ES VA FENT MÉS I MÉS LLARG DE CADA DIA. UN CONTE QUE ENCARA, NI TAN SOLS NOLTROS SABEM QUIN SERÀ EL FINAL.

PERÒ QUE A MÉS ENS MOTIVA I ES CONVERTEIX EN CATALITZADOR PER INVENTAR NOUS CONTES.

ELS FILLETS I FILLETES DESCOBREIXEN QUE L'ORDINADOR ÉS UNA CAIXA MÀGICA CAPAÇ DE CONVERTIR ELS SEUS DIBUIXOS EN PERSONATGES DE CONTE. QUE ES MOUEN I QUE PODEN PARLAR I DIR EL QUE ELLS VOLEN QUE DIGUIN. I A PARTIR D'AQUESTS PERSONATGES PODEN INVENTAR HISTÒRIES TAN POLIDES COM LES QUE LA MESTRA ELS CONTA A LA RODONA.

Som molt petit, medeixo 20 cm. i peso 500 gr. per açò he d'anar molt alerta que no me trepitgin. Els follets vivim molt de temps. Jo vaig néixer dia 10 de Març de 1722 per tant tenc 286 anys... però per un follet no són molts.

M'agrada ballar a l'estiu a sota la llum de la lluna i jugar amb els grills mentre la gent dorm. Sempre duc un capell de color vermell perque els ocells no me confonguin amb un ratolí i quan mel llevo torno invisible.

També treballo. Som guardabosc. Tenc moltíssima feina perque darrerament alguns humans no cuiden molt la natura. El mussol, Xim, m'ajuda perque volant pel cel ell veu tot el bosc. I també tenc una altra amiga, na Lluna, una folleta com jo, amb la que comparteixo casa. Na Lluna amb les plantes fa uns xarops, tens i pomades boníssims que són capaços de curar qualsevol malaltia o ferida.

La bruixa Rufina, una amiga meva encantadora, me va ensenyar a utilitzar els ordinadors.... si me vols contar o demanar alguna cosa ja saps on trobar-me.

La fantasia i la imaginació són part de casdascun de nosaltres. El creure o no és decisió nostre. Però més enllà dels somnis... no podem deixar de pensar que tal volta en algun lloc d'un bosc qualsevol m'hi podeu trobar.

Compartir un Conte és un projecte de col·laboració entre diferents escoles de Menorca i Mallorca realitzat durant el curs 2004-05. Dirigit als alumnes d'Educació Infantil i Primer Cicle de Primària.

Tot el treball va ser coordinat a través de la plataforma Moodle (entorn de formació, intercanvi i fòrums en el WEIB). Aquest entorn va fer possible l'intercanvi d'informació i documentació entre els i les mestres participants.

El projecte va consistir en realitzar un conte entre els diferents alumnes a través del correu electrònic.

Una volta creats els personatges que intervendrien en el conte, un grup d'alumnes començava el relat i l'enviava a un altre Centre a través del correu electrònic per tal que aquest seguís amb la història. Així successivament fins que tots els grups d'alumnes (15) participaren i completaren el conte.

Després cada escola participant va elaborar el seu propi conte (utilitzant el guió comú), en el format que va considerar més adequat (imprès, titelles, multimedia…) i el va compartir amb la resta d’escoles participants.

Finalment es va realitzar un únic conte multimedia amb les veus i dibuixos dels alumnes dels quatre centres participants en el projecte.

Van participar:

CP es Puig de Sa Morisca (Santa Ponça) CP es Pont (Palma de Mallorca) CP Pintor Torrent (Ciutadella) CP Castell de Santa Àgueda (Ferreries)

Blog on els fillets i filletes de 5 anys escriuen entre tots els seus propis contes. Es treballa en petits grups de 3 o 4 fillets que van creant i imaginat els contes. Un grup el comença i així succesivament fins acabar-lo.

"I avia una vagada una familia da pinguins ca vivian a as pais das gel. Un die e pingui petit, ce ere de nom Blancet, es va perde per es gel i es va pusa e plura. Samara el va serca per tot pero no el tuvraVA. Serca ce sercaras el va truba asegut damunt un tros de gel. Llabo es va pusa e ploure molt i molt i se mare i en brencet es ban turna e perdre"